TOT SOBRE EL MÓN SENSE GLUTEN

La Clara és una estudiant de batxillerat. És celíaca des de fa 5 anys i sap molt bé que a vegades les coses no són tant senzilles per a ella com per la resta del seus amics. 

​

Durant aquest curs, com en els anteriors, la Clara ha hagut d'organitzar-se per poder assistir a festes d'aniversaris, "mini-viatges amb amigues i d'altres situacions imprevistes que se li han anat presentant i on més que mai ha hagut de buscar recursos ràpidament per a que la seva celiaquia no li impedeixi dur a terme la resta de tasques que ha de fer durant el dia.

​

La pressió de les seves obligacions la oprimeix per tots cantons, però ho fa a gust, sap que ara toca això per poder arribar a ser una fantàstica veterinària. Ho assolirà. Demà s'haurà de quedar a dinar a l'escola, la seva tutora vol reunir-se amb ella a les tres de la tarda. Les classes acaben a les dues, així que no li donarà temps d'anar a dinar a casa i tornar. Aquesta nit es prepararà alguna cosa per dinar demà i llest. Una truita de patata i una mica de gall d'indi serà suficient per a sobreviure fins que arribi a casa. És una bona opció perquè a la Clara la truita sempre li ha agradat a temperatura ambient. S'adona que la truita i el gall d'indi no podrà ser. Sortirà de casa a dos quarts de vuit del matí i amb la calor que ja comença a fer se li pot fer malbé el menjar. Si a l'escola hi hagués una nevera pels alumnes ho tindria solucionat, fins i tot es podria endur un iogurt de postres.

​

Decideix que uns macarrons amb salsa de tomàquet poden servir, però els macarrons freds...Pfff quin fàstic! Si a l'escola hi hagués un microones també ho tindria solucionat.

​

Alguns col·legues també es quedaran a dinar i així aprofitaran per repassar junt alguns temes per als exàmens finals. Sent com li estan entrant whatsapps contínuament. El xat del grup està que bull, 70 missatges sense llegir. Tampoc li interessen gaire. Al cap i i a la fi estan quedant on aniran a dinar demà. El darrer missatge és de la seva amiga Laura i posa "Ja ho decidirem al sortir, mengem qualsevol cosa per allà i ja està. I pareu de ratllar-me amb tants whatsapps que no em deixeu estudiar. Us estimo nens."

​

La Clara s'ha "empanat" per un moment, potser s'ha anat a Mart una estoneta. S'adona que encara té les patates a la mà per la truita que anava a fer-se i que després va descartar. Ella pot menjar ous i patates i gall d'indi i iogurt. Però no en aquesta ocasió, perquè la seva escola no disposa de nevera per a conservar-ho en condicions. Ella pot menjar macarrons sense gluten amb tomàquet, però no aquesta vegada perquè la seva escola no disposa de microones. Quan torna de Mart, es cabreja una mica perquè la seva celiaquia li recorda sovint que no només no pot menjar de tot, sinó que no ho pot fer a qualsevol lloc, per la contaminació creuada. I ara tampoc poc fer-ho a l'escola. Si és que la cosa a vegades es complica.... A la seva ment sona la frase de la Laura "mengem qualsevol cosa per allà i ja està" i la Clara es desmoralitza una mica. Tampoc ho entén gaire perquè ella a fa anys que passa per aquest tipus de situacions i ja està acostumada, però ara amb els nervis dels exàmens, el viatge de fi de curs i altres coses que es remouen en el seu interior, se li està fent tot un món. Perd les ganes de pensar en què punyetes menjarà demà i finalment es prepara un entrepà  de pernil salat i parell de pomes. Aquest és el seu recurs "de sempre" per a ocasions com demà.

​

La frase de la Laura torna a ressonar més fort dins del seu cap i pensa en lo fàcil que ho tenia quan no era celíaca, encara que aleshores no li donava importància a poder improvisar o no els seus àpats, festes o viatges. És normal -pensa- no acostumem a donar importància a les coses que tenim fins que les perdem. Que desagraït és l'ésser humà.... I creu que la classe de filosofia d'aquest matí li ha deixat un regust melancòlic que tant odia. La Clara del seu interior es farta de veure-la així i decideix sortir empenyent a la filosofia, a la celiaquia, als whatsapps, a la truita i a l'entrepà de pernil com viatgers del metro en hora punta.

​

Demà mateix quan acabi la reunió amb la seva tutora, anirà a Direcció de l'escola per a demanar que contemplin la possibilitat de tenir una nevera i un microones per al curs vinent. Recorda aquesta xerrada que els van impartir fa uns mesos on es parlava de menjar saludable i on el primer que li va venir al cap va ser la màquina expenedora que tenen en el centre, plena de snacks i brioixeria, òbviament cap sense gluten.

​

Somriu i dona les gràcies a Mart i també a la Clara del seu interior per haver empès fort. Sap que serà una bona veterinària i també una bona ajuda per als propers alumnes que vindran.

​

Necessitem moltes Clares, encara queda molt fer fer.

​

​

Aquesta és una història fictícia però possiblement molts estudiants s'han trobat en aquesta situació moltes vegades. Si vols, pots compartir-ho amb la teva escola i podem ajudar a moltes persones com la Clara, fictícia però tant real.

​