QUE ÉS LA CELIAQUIA

La celiaquia és una malaltia autoimmune (el propi cos produeix anticossos que ataquen les seves cèl.lules o teixits) i sistèmica (afecta a diverses parts del cos), induïda per la ingesta de gluten en individus predisposats geneticament. Això vol dir que les persones amb una càrrega genètica determinada, són susceptibles a desenvolupar la malaltia (o no) en algun moment de la seva vida. No és congènita (no naixem sent celíacs) ni és hereditària, però sí es pot heretar la càrrega genètica i això marcarà el risc de l'individu en desenvolupa-la o no.

I per què ens afecta menjar gluten? Doncs perquè el sistema immunitari del celíac rep la proteïna del gluten com un "agent no tolerat" i defensa el cos inflamant les mucoses intestinals. A la llarga, aquesta inflamació provoca la destrucció de les vellositats intestinals del budell prim, deixant-lo desprotegit i evitant l'absorció dels nutrients dels aliments.

Per recuperar les vellositats intestinals i regenerar el budell hem de seguir una dieta lliure de gluten, estricta i de per vida. La regeneració del budell pot trigar entre 6 mesos a 2 anys seguint la dieta correctament, però si tornem a ingerir gluten se'ns tornarà a deteriorar el budell.

Els cereals que contenen gluten són el blat, la civada, l'ordi, el sègol, el kamut, l'espelta i el triticale i per tant no els podem menjar.

I com ens diagnostiquen la celiaquia? Amb una anàlisi es veuran els anticossos antiendomisi i antitransglutaminasa, amb el resultat es pot veure un indici de celiaquia. La prova fefaent és la biòpsia de l'intestí, on es pot avaluar el dany intestinal que patim. Aquest dany es mesura en un estadiatge anomenat Marsh (1, 2, 3, a, b, c), on Marsh 1 és la fase incipient, amb poca destrucció vellositària i Marsch 3c és la fase destructiva amb atròfia vellositària total.

La dieta sense gluten s'ha d'iniciar una vegada ens hagin fet les proves, ja que de fer-ho abans ens podrien donar uns resultats equivocats.

Hi ha diversos símptomes que poden induir a pensar que som celíacs, però també hi ha celíacs sense símptomes aparents. Els més freqüents són diarrea, vòmits, dolor abdominal, pèrdua de pes, gasos, distensió abdominal, però també hi ha altres símptomes com retard en el creixement, anèmia, cansament extrem, etc.. que també poden donar senyal d'alarma.

Hi ha diferents tipus de celiaquia, (clàssica, potencial, latent, refractària, assimptomàtica o subclínica) però no hi ha graus de celiaquia. Un celíac és o no és, però no ho és molt o poc com a vegades sentim erròniament.

Algunes malalties autoimmunes també estan relacionades amb la celiaquia, com per exemple la diabetis, la dermatitis herpetiforme, malaltia de la tiroides, lupus, fibromialgia i el síndrome de sjögren.

L'any 2017 el Defensor del Pueblo va sol.licitar al Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales y Igualdad que actualitzés el document PROTOCOLO PARA EL DIAGNÓSTICO PRECOZ DE LA ENFERMEDAD CELÍACA, que no s'actualitzava des de l'any 2008. Aquest protocol es crea gràcies a un grup de treball on hi participen especialistes en celiaquia, societats científiques, administracions públiques i les principals associacions de celíacs (Asociación de Celíacos y Sensibles al Gluten, Federación de Asociaciones de Celíacos de España i Celíacs de Catalunya).

Un article publicat per Celíacs de Catalunya resumeix alguns punts d'aquest nou protocol, que especifica entre d'altres coses, que cal realitzar proves per al diagnòstic de la celiaquia als familiars de primer grau de persones diagnosticades, donada la predisposició genètica. Aquestes proves s'han de realitzar tant a nens, adolescents i adults encara que siguin asimptomàtics. També és necessari realitzar controls periòdics a persones amb Diabetes Mellitus Tipus 1, Síndrome de Down i malalties autoimmunes. També es recullen aspectes sobre la dieta sense gluten com son la classificació dels aliments, l'etiquetatge dels productes envasats i pautes per evitar la contaminació creuada.

En el nou Protocol s'anul.la la prova de la provocació amb gluten per confirmar la malaltia, tot i que només serà necessària fer-la en dos casos,  1.- Quan el diagnòstic no sigui concloent i el grau d'atròfia no sigui important i 2.- En el cas on el pacient hagi començat la dieta sense gluten pel seu compte.

Tens el protocol sencer