CAP PLAT AMB BLAT
TOT SOBRE EL MÓN SENSE GLUTEN
ROMA
Itàlia és sense dubte una de les millors destinacions per viatjar si ets celíac. En aquesta ocasió ens vam decantar per Roma, ja que teniem molt bones recomanacions de llocs on menjar.
Primer de tot vaig mirar els hotels acreditats per l'Associació de Celíacs d'Itàlia, però per una cosa o per una altra no ens feien el pes, així que vam triar un hotel de la cadena NH, situat prop de centre però lo suficientment apartat per assegurar-nos el descans nocturn.
Abans de reservar l'hotel vaig contactar amb ells per saber què ens podien oferir per esmorzar sense gluten (sempre ho faig), però ens oferien productes que al meu entendre no són adients per esmorzar. Tot i que sóc conscient que no ens poden adaptar tot un buffet per nosaltres, els vaig enviar un mail demanant-lis que durant la nostra estada ens interessaria poder esmorzar pa torrat amb mantega i melmelada i suc de fruita. Aprofitant el mail els vaig preguntar si la crema de cacau i el cacau soluble eren sense gluten i així no haver-ho de preguntar el primer dia de l'esmorzar, ja que teniem una excursió al Vaticà programada molt d'hora i l'hotel deixava preparat un petit servei d'esmorzar per als clients que havien de fer-ho abans que obrís el menjador i per tant no hi hauria personal a qui preguntar els dubtes. No vaig obtenir cap resposta. L'agència que ens va gestionar les reserves va trucar per insistir en la necessitat de tenir la informació al respecte ja que es tracta d'un tema de salut i la resposta de l'hotel va ser que ells ho tenien tot molt controlat. Un dia abans del viatge em van contestar el correu dient que tindríem a la nostra disposició els productes sol.licitats. Una mica més i rebo el correu quan ja som allà....
Quan vam arribar a l'hotel, al fer el check-in vam tornar a recalcar el tema de l'esmorzar i ens van assegurar que estava tot previst per l'endemà (que era el dia que havíem d'esmorzar abans). En aquell esmorzar ens van deixar dos croissants grans, uns panets, unes "tortitas", unes altres "tortitas" de la marca Schär (que pel meu gust són immenjables per la seva textura sintètica i sabor zero) tot envasat. Hi havia també mantega, melmelada i nutella. En aquell moment en vam tenir suficient, ja que som dos celíacs a la família, però hi vaig trobar una pega, i és que aquell esmorzar no era només per a nosaltres, era per qui necessités fer-ho abans de l'hora d'obertura del bufet i per tant si hi havia algú més disposat a menjar abans de l'hora estipulada també podia agafar el menjar sense gluten que nosaltres teniem sol.licitat, així que vam tenir sort i vam poder esmorzar. Cal dir que aquest tipus de servei que fa l'hotel es diu "esmorzar per matiners"i és d'agrair ja que tot i que no té la varietat completa de productes que hi ha al bufet convencional, és una bona alternativa per no haver de sortir de l'hotel amb l'estómac buit.
L'endemà va ser quan realment vam veure quines opcions ens oferien al bufet complet. De fet eren les mateixes que a l'esmorzar de matiners. Tot i haver demanat poder esmorzar pa torrat mai en els van posar (crec que no demano gaire tenint en compte que segons ells ho tenen tot controlat). Ni pa torrat envasat ni torradora on torrar el nostre pa, perquè òbviament, estava contaminada. Tampoc podia fer servir les bosses anti-contaminació ja que el sistema de torradora dels hotels acostuma a ser d'aquelles que la resistència va donant voltes i va caient el pa. Vist l'èxit vaig parlar amb un dels responsables per fer-li una "crítica constructiva" de la situació. Li vaig fer saber que els celíacs esmorzem les mateixes coses que la resta de gent però només que en la seva versió sense gluten (així de fàcil). Li vaig comentar que posar tortitas i palitos de pa no ho considerava adient de fet ni en la seva versió amb gluten i que òbviament la resta de bufet no tenia i que per tant nosaltres no havíem que menjar diferent ni pitjor, que per això pagàvem igual el preu de l'esmorzar. També li vaig fer entendre que el pa sense gluten sense torrar, és una bola bastant difícil de digerir i que havent-ho sol.licitat per mail i havent respòs que el tindríem, això no va ser així. De fet el pa sense gluten, era pa d'hamburguesa, de dues marques diferents, cosa que tampoc entenc amb la quantitat de tipus i formats de pans envasats que hi arriben a haver al mercat (i més a Itàlia!). La qüestió és que la "crítica constructiva" va fer el seu efecte. Vam rebre una carta de l'hotel a la nostra habitació demanant-nos disculpes per no haver estat a l'alçada i que l'endemà hi hauria una persona del bufet per poder-li demanar allò que necessitéssim. Francament, agraeixo les disculpes, però la meva demanda no era una persona, era unes torrades de pa que mai van arribar. L'endemà quan la cambrera ens va veure entrar per la porta del menjador, es va desviure per satisfer-nos i oferir-nos, embotit sense gluten, magdalenes, li va dur un pot de crema de cacau al meu fill que ella mateixa guardava a la nevera i que cada dia li portava a taula (Observació: Per ser que l'hotel ho tenia molt controlat, no calia un pot sencer de crema de cacau ja que al bufet hi havia envasos mono-dosi de nutella que qualsevol que en sàpiga una mica és molt més fiable per qüestions de contaminació creuada). Ens va fer suc de taronja natural que no hi havia en tot el bufet (cosa que em va estranyar força perquè acostuma a ser el suc més sol.licitat). En fi, tota una sèrie d'atencions que ella va haver de tenir per contrarestar la incompetència dels seus companys que no van contestar el mail quan ho havien de fer, i això a mi personalment em sap molt greu. Només puc agrair el tracte i la bona disposició tant del responsable a qui li vaig transmetre la "crítica constructiva" com a la cambrera que ens va ajudar la resta de dies. La resta francament, no va estar a l'alçada d'un hotel de 4 estrelles. He de dir que les habitacions eren molt còmodes i estava impecablement net. Només vam sopar un dia a l'hotel, vam menjar bé, la carta escassa però correcte, sense més.
CONCLUSIÓ SOBRE L'HOTEL. No repetiré amb ells. No pot ser que un hotel, d'aquest nivell i que presumeix de la seva saviesa envers l'alimentació sense gluten, tingui moltes menys opcions per esmorzar que les que tinc jo a casa meva. No pot ser que ens cobrin el preu d'un bufet d'esmorzar amb aquesta escassa varietat de producte i tampoc pot ser que com hotel no satisfaci una demanda feta amb molta antelació com el fet de tenir pa torrat envasat per a un total de 8 serveis d'esmorzar (l'equivalent a dos paquets de pa torrat de la marca Schär per exemple).
Respecte a la resta d'àpats he de dir que en línies generals la restauració a Roma m'ha decebut. Potser anava amb unes expectatives altes i convençuda que Roma és el paradís per als celíacs. Sí que és cert que tenen coneixement del tema, però nosaltres vam anar només a restaurants acreditats per l'Associació d'Itàlia. I no m'ha decebut per la qualitat del menjar que és bo, sinó pel poc cuidats que estan els restaurants. Que el menjar sigui bo i l'atenció rebuda sigui correcta per a mi és fonamental, però valoro igualment que el lloc estigui net, sigui confortable en quan a mobiliari i temperatura, que tingui una llum adequada, la seva decoració, en definitiva tot allò que fa que el comensal estigui a gust i vulgui tornar-hi.
El primer dia vam dinar a Alex Café, situat a Via Vittorio Veneto. Vam demanar pasta que estava bona, però tampoc era per tirar cohets. Simplement correcte. Us desaconsello dinar a la seva terrassa coberta al migdia, fa una calor d'espant tot i tenir un aparell d'aire condicionat. Molt lents servint però l'atenció molt bona.
Prop del Vaticà vam dinar a La Soffitta Renovatio. La pizza que ens vam menjar era prou bona, però la meva va arribar molt més tard que la resta i me la van portar crua. Després de demanar que la fessin més, me la van portar cremada dels voltants. Una mica desastre. Les postres tot i que tenen molta varietat són correctes, sense més. L'atenció bastant penosa.
A la tarda vam passejar pel Trastévere i vam aprofitar per sopar a Mama Eat. Aquí vam gaudir molt. Vam menjar molt bona pizza i millor pastís de xocolata de la seva vida segons el meu fill. La veritat que em va obligar a tastar-lo per comprovar lo bo que estava. I si, estava brutal. El local esta ben cuidat i tot i semblar petit, a dins tenen un menjador ampli. L'atenció va ser molt bona i van ser ràpids servint. Tot el que és sense gluten es fa en una cuina a banda (en tenen dues) i ho serveixen en plats transparents amb una bandereta. (Lo de la bandereta ho fan a tots els establiments que hem anat). Va ser l'únic lloc que vam repetir. A més a més a prop hi ha el Lungotévere en el riu Tiber, on a les nits està plè de restaurants, bars de copes i paradetes que fan un passeig agradable.
Un dels dinars el vam fer a Bibo Ristorante, on la pasta estava bona. El local bastant antiquat, els banys en molt mal estat, el servei lent i l'atenció amb baixa puntuació. Senzillament un lloc on parar a dinar i punt.
A la nit vam sopar a Il Melarancio situat a un carrer prop de la zona comercial de la Via del Corso, però no us puc donar molt detall de com es menja ja que després de tanta pasta i pizza, el cos ens demanava verd i vam sopar una bona amanida. El local és petit i l'atenció normal. Res especial. Després vam prendre un deliciós gelat a Fatamorgana.
El quart dia vam dinar a Pantharei molt a prop del Panteó. Aquest és el segon millor lloc per mi després de Mama Eat. El local no gaire gran, esta situat al final d'un carreró que arribes gràcies a google maps. Les pizzes molt bones, el servei ràpid i l'atenció molt bona també. És l'únic restaurant dels que hem visitat que l'aire condicionat estava posat en condicions.
A la nit vam repetir a Mama Eat on vaig demanar una hamburguesa que estava molt bona.
L'últim dia vam dinar a Voglia di pizza. No podíem marxar de Roma sense anar-hi, ja que m'havien donat molt bones referències d'aquest lloc, i els companys que tenen webs i blogs també donaven molt bona opinió a aquest establiment. Sento dir que a nosaltres ens va decebre i molt. I no pel menjar, vam demanar pizza que estava molt bona, tot i que ja començava a estar de pizza i pasta fins les celles! Em va semblar un local molt deixat. Necessitàvem una taula per 4. Ens van ubicar a dues taules de 2 juntes que entre elles hi havia un desnivell d'uns 3 cm, i hi havia 3 cadires a cada banda, de manera que vam haver de dinar amb una cadira entremig que feia més nosa que servei, ja que si algú seia al mig, el plat li quedava coix entre les dues taules (molt mal muntat). A més a més la taula estava a tocar de la porta del bany (que ja és desagradable sempre), de manera que les persones que feien cua per entrar al bany estaven a un pam nostre. Vaig estar a punt d'oferir-li pizza a més d'un. El servei bastant antipàtic, vaig demanar gel per la coca-cola i em van portar un bol amb glaçons amb molta desgana. Que no sé perquè em van portar tant gel, perquè a la copa només m'hi cabia un! Ni un got amb glaçons! Molt malament. L'aire condicionat ni es notava de fluix que estava, vam passar calor. De fet no vam ni demanar postres ni cafès perquè ja teniem ganes de marxar d' allà. Molt cutre tot plegat.
En resum, Roma és molt maca però els restaurants que hem anat no queden a l'alçada que esperava d'una ciutat com ella. A tots els hi manca conservació, cuidar l'imatge de l'establiment i tenir una temperatura adient tenint en compte que estàvem a 36º a l'exterior. El menjar en general és bo, però per mi també és molt important que l'establiment estigui curiós, net i el servei sigui el correcte, i això a la bonica Roma no ho hem trobat.
Aquest és l'enllaç de l'Associació de Celíacs d' Italia.
Us deixo l'enllaç del mapa que vaig fer amb tots els establiments acreditats per l'Associació de Celíacs d'Itàlia per si hi voleu anar.